Montblanc - L'ofici de Picapedrer

Exposició: Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Adreça: Carrer Josa, 6 Montblanc, Tarragona

Dates : Exposició permanent

_______________________________________________________

Calçots

És temps de calçots, i com a bona catalana amiga de les tradicions, vàrem anar a Montblanc a degustar la típica calçotada. Per a qui no conegui aquesta recepta, us diré que és una varietat de cebes tendres a la brasa que s'acompanyen amb una típica salsa. El més peculiar d'aquest plat i el que crida l'atenció, és que es mengen amb pitet i amb les mans.

Feta la introducció, comentaré que var ser molt agradable retrobar-me en una de les viles medievals més ben conservades de Catalunya. La muralla, construïda a partir del 1366 per ordre del rei Pere el Cerimoniós i encara conserva 25  torres de les 30 que envoltaven la vila, dóna fe del perquè el  1947 va ser declarat Conjunt Monumental Artístic. 
Com a curiositat diré, que Joan Amades, cronista català, situa la lluita de Sant Jordi amb el drac, davant mateix de les muralles de Montblanc. És per aquesta raó que la Diada de Sant Jordi es celebri la Setmana Medieval. 

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Tot passejant pels carrers empedrats del recinte oval i després de visitar Santa Maria la Major, del  segle XIV  (concebuda com a catedral però inacabada per la pesta negra) vam visitar el Museu Comarcal, desconegut per a mi. Està situat a l’antic casal de la noble nissaga dels  Josa, edifici medieval del segle XIII i modificat en el XVIII. El Museu, reuneix una mostra sobre l'etnologia, l'arqueologia, la història, i les arts plàstiques de la comarca. Destaca l'exposició amb peces originals sobre els oficis tradicionals més importants de la zona i que es poden visitar a la planta baixa del museu. El primer pis està dedicat a la Conca Antiga i Medieval, i el segon, a la Conca Moderna i Contemporània.

Només entrar al Museu va atreure la meva atenció el panell que mostrava molt detalladament els noms i les descripcions de tots els oficis. Ràpidament vaig intuir que el meu tema escollit seria qualsevol d'aquests oficis artesans que tristament s'estan perdent.

    Tema escollit

                                            

Picapedrer

El tema que he escollit és el dels oficis i entre ells, el de picapedrer. Com ja ha quedat reflectit en altres escrits, les construccions de les catedrals sempre m'han cridat l'atenció i per això aquesta professió ha captat el meu interès.

En la visita prèvia a Santa Maria la Major, em va sorprendre la quantitat d'inscripcions que encara mostren els carreus dels seus murs. Cada picapedrer, gravava un senyal propi per fer el reconta a l'hora de  cobrar. Aquest museu, mostra un conjunt de les inscripcions que feien els picapedrers que varen treballar en la Conca de Barberà.

Aquesta singularitat, m'ha fet venir al pensament una idea rocambolesca, però que potser, aniria bé per a l'època d'incivilitat  i corrupció que estem patint. Si en el segle XIII els picapedrers deixaven constància d'uns senyals en els carreus que, a través del temps han servit per a recordar-nos part de la història, ¿per què no, els arquitectes actuals, no podrien inserir en els nous edificis un propòsit personal com: "sí a la pau", "no a la guerra", "no a l'especulació", i tantes i tantes coses que ens fessin reflexionar i es recordessin a través del temps? Igual que els mestres picapedres esculpien fantàstiques històries religioses, com va fer el mestre de Cabestany en la portada de la Vida, Passió i Resurrecció de Jesús, a Sant Pere de Rodes  (Empúries). Ara, els artistes contemporanis: poetes, dibuixants, escriptors, que tants tenim a Catalunya, podrien immortalitzar els edificis amb frases colpidores, com per exemple:

"El 15 de febrer de 2003 va haver-hi una manifestació massiva en contra de la guerra que va posar en marxa el poder del poble", o: com: "l'onze de setembre de 2013, centenars de milers de persones van participar en una cadena humana que va creuar Catalunya de nord a sud per reivindicar la independència", o com: "Salvador Espriu (1913-1985) al llarg de la seva obra poètica, va defensar la seva nació Catalunya, la seva llengua i cultura", o com ..... També es podrien inscriure frases de protesta amb el nom d'alguns personatges i polítics corruptes perquè la vergonya, si en tenen, els perseguís a través del temps. Els edificis serien recordats per aquests fets al igual que antigament se'ls coneixia per: a can Viola, ca l'estanquer, cal Gat, entre altres. 

Jo, per si aquesta proposta arribés a bon fi  i demanessin voluntaris de a  peu, ja he pensat quina seria la meva aportació: “que l'amor, sigui el més preuat” i perquè aquest desig fos extensible a totes les coses, fins i tot, per emfatitzar l'amor, m'atreviria a fer una "Tanka" del poema “Assaig de càntic en el temple” de Salvador Espriu.

Covarda vella

salvatge terra meva

lluny et voldria.

Però és tan sols un somni,

fins a la mort t'estimo.

_____________________

Emi Sánchez