Exposició: A cop d'ull - Cultura visual fotogràfica recent a Barcelona
Adreça: Palau de la Virreina - La Rambla 99, Barcelona
Dates : 05 de desembre - 16 de març 2014
________________________________________________________
Aquesta exposició recull la cultura visual fotogràfica de
Barcelona en l'última dècada. El que pretén, és que l'espectador es faci
preguntes sobre la identitat de la ciutat a través d'una mirada subjectiva en
temes urbans, culturals, socials i polítics.
Està estructurada en blocs temàtics, per fotògrafs pioners
com: Joan Colom, Francesc Català Roca, Xavier
Miserachs i, d'altres no tan coneguts però d'una mestria innovadora
pròpia de l'art contemporani. Tots ells, ens mostren un llenguatge: el
fotogràfic.
 |
| Palau de la Virreina |
El Palau de la Virreina –Centre de la imatge- va ser el
primer palau que es va edificar a les Rambles i constitueix un dels millors
exponents de l'arquitectura civil d'estil barroc. Es va construir entre els
anys 1772–1777. Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell que havia sigut
Virrei del Perú, quan va tornar a Barcelona amb una gran fortuna, per demostrar la seva riquesa, es va fer edificar aquest sumptuós palau. Es va casar
amb la jove Maria Francesca de Fivaller i Bru, ell li triplicava l'edat i el virrei va morir al cap de tres anys el 1782, deixant el
palau en herència a la seva dona, que va
passar a ser conegut com el “Palau de la Virreina”. El 1941, fou declarat Monument Nacional.
 |
| Els Gegants de la Ciutat |
Actualment, el palau és propietat de l'Ajuntament de
Barcelona (el va comprar l'any 1944) i acull exposicions temporals a més de l'exposició
permanent dels gegants de la ciutat “Jaume I i Violant d'Hongria i, "L'Àliga de
Barcelona". L'any 2007, es va aprovar la creació de la Virreina - Centre de la
imatge - amb la missió de generar un espai per explorar l'univers de la imatge i
estimular noves experiències culturals.
Obra escollida
 |
| Bernat Armangué "Sobre palestins" 2008-2013 |
Durant el recorregut per l'exposició fotogràfica, en l'àmbit “Els contractes civils de la imatge”, em va atreure l'atenció, per la seva simplicitat, la fotografia titulada “sobre palestins”. Vaig trobar sorprenent que sense mostrar res, ho mostrés tot. Aquí podríem adaptar aquella frase cèlebre de “menys és més”. Amb només un clarobscur, l'espectador rep un missatge perquè hom pugui interpretar la realitat de la dona palestina i com un mocador cobrin el cap (plasmació molt subtil de la fotografia) ha pogut influir en els costums d'altres països. El blanc tan ben captat sobre el fons negre, ressalta de tal forma que, fa l'efecte d'un raig d'esperança a les fotografies escabroses que l'acompanyen.
En el meu pensament se'm van obrir algunes preguntes. Barcelona en aquests últims anys, ha rebut una massificació d'immigrants de molts països però, sobretot àrabs, la qual cosa ha causat controvèrsia amb la forma que, per causa de la religió, les dones es cobreixen el cap en llocs públics. La meva sensibilitat a favor de la llibertat em fa veure aquest fet en segon ordre. El que realment em preocupa és si la imposició del vel és religiosa o imposició masclista. De totes maneres, els nouvinguts s'haurien d'adaptar al lloc on viuen, igualment que nosaltres ens adaptem a la seva cultura quan anem als seus països i visitem una Mesquita. Aquí hi ha llocs que el vel no està acceptat i aquesta també és una llibertat d'expressió que s'hauria de tenir en compte. La religió, sigui la que sigui, no està en cobrir-se el cap amb un vel o en portar una creu penjada al coll, la religió està en els principis de l'ésser humà.
He volgut passejar-me un altre cop per les sales de l'exposició per veure els excel·lents treballs dels prestigiosos artistes però aquesta fotografia m'ha donat clarament el missatge de la llibertat i de la tolerància amb els altres. Me l’emporto en el record!
Emi Sánchez
