Exposició: Mediterrani - Del mite a la raó
Adreça: Caixa Fòrum - Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Barcelona
Dates : del 28 de febrer al 15 de juny de 2014
_______________________________________________________
Confesso que ha estat una sorpresa l'interès que ha
despertat en mi aquesta exposició vers la mitologia i, potser m'hi excedit un xic massa en els comentaris. Espero que
us apassioni, com a mi, i que trobeu
interessant els petits mites que us comentaré.
És una exposició que ens transporta a l'antiguitat d'una
forma raonada. Les antigues civilitzacions van crear escoles filosòfiques per a entendre la supervivència. Ara, nosaltres,
contemporanis que som, podem descobrir com hem arribat fins aquí (el pas de la història
sempre ha sigut igual, un anar i venir d'una època a l'altre) i, a través de la
raó, ens mostra com va ser el món grecollatí, com es van instaurar les ciutats i les escoles filosòfiques, com l'ànima pren sentit a través de les emocions de
l'ésser humà i tota aquesta fantàstica història se'ns explica a través de 165
obres en un recorregut del pensament filosòfic.
 |
| Èdip responent a L'Esfinx |
En la mitologia grega el Mediterrani
era un enigma. El mar estava ple de monstres i déus que desencadenaven
tempestes. L'Esfinx era un monstre de
rostre femení i cos de lleó alat que, assegut en les portes de Tebes, posava a prova la
intel·ligència dels humans amb preguntes enigmàtiques i devorava els qui es quedaven muts o erraven la pregunta. Èdip es va afrontar a l'híbrid ésser quan li va preguntar: ¿“quin és l'ésser
que camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia; i amb tres, al
vespre?” En contestar “l'home” Èdip, va
resoldre l'enigma i va alliberar la ciutat del monstre el qual es va
precipitar sobre el buit. D'aquesta manera, trobant les respostes a través del
pensament i la reflexió (segons el filòsof Hegel
-1770-), va néixer la filosofia.
Després de l'oblit i la caiguda dels déus de l'Olimp, el món es va tornar digne
d'estudi. Els filòsofs havien d'aventurar-se per altres camins per investigar
els misteris del món. Tales de Mileto
va ser el primer pensador que va creure en els esdeveniments celestes com a
fenomens naturals i no com motius de creences. Plató també sosté que tots els processos de la naturalesa poden
expressar-se mitjançant fórmules matemàtiques. Així va néixer l'astronomia.
 |
| Làpida funerària amb l'ànima en forma d'ocell |
Però les pràctiques filosòfiques no estaven exemptes de
perill. A Anaxàgores, l'any 432 aC el van fer fora del país per no acceptar que el sol i la lluna eren divinitats i l'any 399 aC. Sòcrates va ser condemnat a
mort per corrompre la joventut amb les seves ensenyances. Aquest filòsof, va admetre
la condemna sense oposar resistència, ja que la mort física el
retornaria a la vida.
La preocupació de l'ànima va aparèixer entre els segles VII i V aC. Pitàgores va defensar la immortalitat de
l'ànima que sostenia que el cos era una presó,
Hipòcrites va unir la
filosofia i la medicina i Plató afirmava
que l'ànima estava amagada en el cos i després de la mort retornava a l'espai
on començava la veritable vida. També deia que la contemplació de l'ànima només
pot produir-se a través de la mirada. El símbol immortal de l'ànima es
representa en forma de papallona o d'ocell, és la psique alliberada del cos a
punt d'emprendre el darrer vol cap a la llum.
Amb aquests relats, he volgut fer una conclusió molt particular al meu entendre: els déus van trobar als filòsofs a través de la saviesa; els
filòsofs a través de l'astronomia busquen la raó de l'existència i troben l'ànima; i, l'ànima, a través de l'amor, troba l'essència de la vida.
Peça escollida
 |
Vots judicials - Segle IV aC
Àgora - Atenes
Bronze |
 |
| Vot exculpatori |
 |
| Vot condemnatori |
Aquesta peça, l'he trobat molt interessant, però l'explicació que l'acompanya ha ferit la meva sensibilitat i ha encoratjat la
meva força femenina.
Ja en aquell temps, quan les ciutats gregues incorporen els
espais públics i es crea la ciutat democràtica les dones, però, no tenien cap
dret. El privilegi de la votació era exclosa per a les dones, els esclaus, els
captaires i els deficients físics o mentals
La forma de fer-ho era realment curiosa i pràctica (potser
s'hauria d'implantar en aquesta societat perquè els costos no es disparessin en
cada votació), eren dos eixos de bronze: l'un massís i l'altre buit amb un
cilindre al mig. L'eix massís era el vot
exculpatori i l'eix buit, el condemnatori. A l'hora d'introduir-lo en
una espècie d'urna, es tapaven els extrems amb els dits per tal que no es veiés
si l'eix era ple o buit. Cada ciutadà rebia les dues peces les quals es podien fer servir sempre que es feien votacions públiques.
Quan penso en tot el temps que ha hagut de passar per a què la
dona hagi arribat en la situació en què es troba m'entristeix, però a la
vegada em fa forta per a lluitar perquè aquesta quasi igualtat que hem aconseguit a còpia de demostrar la nostra vàlua
no es perdi mai.
Plató, en el segle IV aC. va crear una escola filosòfica per
a pensadors. Nosaltres, en ple segle XXI hauríem de crear una altra escola per a poder reflexionar en la implicació de la dona a la societat, de com ens estem carregant la
terra, de com els valors humans s'estan perdent, etc. perquè en el futur, quan es
parli de nosaltres ens puguem mostrar com vam poder aturar la destrucció anant cap a la
recuperació dels mites.
Emi Sánchez
