Àgora - Atenes / Vots judicials

Exposició: Mediterrani - Del mite a la raó

Adreça: Caixa Fòrum - Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Barcelona

Dates : del 28 de febrer al 15 de juny de 2014

_______________________________________________________

Confesso que ha estat una sorpresa l'interès que ha despertat en mi aquesta exposició vers la mitologia i, potser m'hi excedit un xic massa en els comentaris. Espero que us apassioni,  com a mi, i que trobeu interessant els petits mites que us comentaré.

És una exposició que ens transporta a l'antiguitat d'una forma raonada. Les antigues civilitzacions van crear escoles filosòfiques  per a entendre  la supervivència. Ara, nosaltres, contemporanis que som, podem descobrir com hem arribat fins aquí (el pas de la història sempre ha sigut igual, un anar i venir d'una època a l'altre) i, a través de la raó, ens mostra com va ser el món grecollatí, com es van instaurar les ciutats i les escoles filosòfiques, com l'ànima pren sentit a través de les emocions de l'ésser humà i tota aquesta fantàstica història se'ns explica a través de 165 obres en un recorregut del pensament filosòfic.

Èdip responent a L'Esfinx

En la mitologia grega el Mediterrani era un enigma. El mar estava ple de monstres i déus que desencadenaven tempestes. L'Esfinx era un monstre de rostre femení i cos de lleó alat que, assegut en les portes de Tebes,  posava a prova la intel·ligència  dels humans amb preguntes enigmàtiques i devorava els qui es quedaven muts o erraven la pregunta. Èdip es va afrontar a l'híbrid  ésser quan li va preguntar: ¿“quin és l'ésser que camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia; i amb tres, al vespre?” En contestar “l'home” Èdip, va resoldre l'enigma i va alliberar la ciutat del monstre el qual es va precipitar sobre el buit. D'aquesta manera, trobant les respostes a través del pensament i la reflexió (segons el filòsof Hegel -1770-), va néixer la filosofia.

Després de l'oblit i la caiguda dels déus de l'Olimp, el món es va tornar digne d'estudi. Els filòsofs havien d'aventurar-se per altres camins per investigar els misteris del món. Tales de Mileto va ser el primer pensador que va creure en els esdeveniments celestes com a fenomens naturals i no com motius de creences. Plató també sosté que tots els processos de la naturalesa poden expressar-se mitjançant fórmules matemàtiques. Així va néixer l'astronomia.

Làpida funerària amb l'ànima en forma d'ocell

Però les pràctiques filosòfiques no estaven exemptes de perill. A Anaxàgores, l'any 432 aC el van fer fora del país per no acceptar que el sol i la lluna eren divinitats i l'any 399 aC. Sòcrates va ser condemnat a mort per corrompre la joventut amb les seves ensenyances. Aquest filòsof, va admetre la condemna  sense oposar resistència, ja que la mort física el retornaria a la vida. 

La preocupació de l'ànima va aparèixer  entre els segles VII i V aC. Pitàgores va defensar la immortalitat de l'ànima que sostenia que el cos era una presó,  Hipòcrites va unir la filosofia i la medicina i Plató afirmava que l'ànima estava amagada en el cos i després de la mort retornava a l'espai on començava la veritable vida. També deia que la contemplació de l'ànima només pot produir-se a través de la mirada. El símbol immortal de l'ànima es representa en forma de papallona o d'ocell, és la psique alliberada del cos a punt d'emprendre el darrer vol cap a la llum.

Amb aquests relats, he volgut fer una conclusió molt particular al meu entendre: els déus van trobar als filòsofs a través de la saviesa; els filòsofs a través de l'astronomia busquen la raó de l'existència i troben l'ànima; i, l'ànima, a través de l'amor, troba l'essència de la vida.

Peça escollida

Vots judicials - Segle IV aC
Àgora - Atenes
Bronze

Vot exculpatori

Vot condemnatori

  

Aquesta peça, l'he trobat molt interessant, però l'explicació que l'acompanya ha ferit la meva sensibilitat i ha encoratjat la meva força femenina.

Ja en aquell temps, quan les ciutats gregues incorporen els espais públics i es crea la ciutat democràtica les dones, però, no tenien cap dret. El privilegi de la votació era exclosa per a les dones, els esclaus, els captaires i els deficients físics o mentals

La forma de fer-ho era realment curiosa i pràctica (potser s'hauria d'implantar en aquesta societat perquè els costos no es disparessin en cada votació), eren dos eixos de bronze: l'un massís i l'altre buit amb un cilindre  al mig. L'eix massís era el vot exculpatori i l'eix buit, el condemnatori. A l'hora d'introduir-lo en una espècie d'urna, es tapaven els extrems amb els dits per tal que no es veiés si l'eix era ple o buit. Cada ciutadà rebia les dues peces les quals es podien fer servir sempre que es feien votacions públiques.

Quan penso en tot el temps que ha hagut de passar per a què la dona hagi arribat en la situació en què es troba m'entristeix, però a la vegada em fa forta per a lluitar perquè aquesta quasi igualtat que hem aconseguit a còpia de demostrar la nostra vàlua no es perdi mai.

Plató, en el segle IV aC. va crear una escola filosòfica per a pensadors. Nosaltres, en ple segle XXI hauríem de crear una altra escola  per a poder reflexionar en la implicació de la dona a la societat, de com ens estem carregant la terra, de com els valors humans s'estan perdent, etc. perquè en el futur, quan es parli de nosaltres ens puguem mostrar com vam poder aturar la destrucció anant cap a la recuperació dels mites. 

Emi Sánchez