Exposició: La col·lecció
Adreça: Museu Picasso - Carrer Montcada, 15 - Barcelona
Dates : 4 juliol - 24 novembre
_____________________________________________
El Museu Picasso, celebra 50 anys a Barcelona amb una trilogia d'exposicions: "Els orígens", "La col·lecció" i "Les exposicions". Aquest
cinquantenari ha fet retornar a la meva memòria fets molts transcendentals de
la meva vida. De la mateixa manera que Picasso entre els anys (1895 – 1904), jo també
vaig viure al barri de la Ribera durant vint anys, de fet hi vaig néixer.
Recordo el procés degeneratiu que patia el barri, un dels llocs més rics de la ciutat. Gràcies a les obres que Picasso i altres donants van regalar a la ciutat de
Barcelona, l'Ajuntament va poder aturar aquesta degradació construint el museu Picasso. Amb el
pas del temps, aquest districte ha aconseguit tenir un equipament cultural de
primer nivell mundial. Em resulta estrany recordar que al Palau Aguilar, actual espai del museu, el meu pare transportista del Born, hi portés la mula a pernoctar. En
aquest temps, el Palau Aguilar era una quadra i jo, l'acompanyava tota ufanosa per aquest carrer Montcada ple d'altres palaus també mig enrunats. Ara, em passejo altiva per aquest indret tan singular veient les
cues interminables de turistes que ens visiten per omplir-se d'art El meu
record em fa entrar una i altre vegada en aquests palaus, com ho feia en la
meva infantesa. Però amb una actitud diferent: si abans ho feia sense adonar-me del que representaven, ara els
trepitjo orgullosa perquè en aquestes pedres hi ha part del meu passat i
perquè sé el que representen per a la meva ciutat. Picasso mai va poder
veure la pinacoteca que pel seu exprés desig va voler que es fes al barri
on s'havia format, ja que havia fet la promesa de no tornar-hi fins que s'acabés el franquisme.
Pablo Picasso, va morir el 1973.
Pablo Picasso, va morir el 1973.
Obra escollida
 |
| Pablo Picasso "L'ofrena" - 1908 Gouache sobre cartó amb emprimació blanca. 30,8 x 31,1 |
Aquesta pintura m'ha inspirat dues emocions: la primera gratitud a Basil William
Sholto, II Baron Amulree (1900-1983) doctor en medicina-, per haver fet donació al Museu
Picasso de Barcelona l'obra, cosa que em fa pensar que aquesta terra és
coneguda i respectada per persones cultes i sensibles al nostre
patrimoni. L'altra que he captat és l'essència de la
màgia que l'artista plasma d'una forma involuntària per tal que els ulls dels visitants puguin contrarestar tot allò que representa amb idees diferents.
En aquest cas, n'estic convençuda, i coneixent l’erotisme que Picasso sempre
representava en la majoria de les seves obres, que el quadre “L'ofrena” el va pintar, imaginant una dona mig despullada del carrer d'Avinyó, lloc que sembla ser freqüentava sovint, com va quedar reflectit en la seva primera obra
cubista realitzada un any abans “Las senñorites d'Aviñó”, però a mi, al contemplar-lo, se'm representa a un Picasso que involuntàriament
tornava als orígens de l'existència plasmant un homenatge a la dona, a la vida. Aquesta pintura amb figures primitives, símbol de les primeres
civilitzacions, mostra una bellesa imaginativa i alhora, real. Els artistes
cubistes, representen les formes no com són, sinó com la seva ment les imagina,
mirant dintre d'ells. I jo vull pensar, que aquesta representació és un
homenatge i un penediment cap a la dona pública que tantes vegades va ridiculitzar i menysprear en les seves pintures i gravats. Imagino que amb
aquest ram de flors està venerant a les dones que han patit l'ofici més
antic.
