Exposició: Escultures Musicals
Adreça: Museu de la Música - L'Auditori / Llepant,150 Barcelona
Dates : del 20 setembre 2013 al 20 d'abril 2014
________________________________________________________ |
| Museu de la Música |
A qui ens agrada la música, una manera d'apropar-nos a
aquest món, és fent una visita al Museu de la Música. Aquest Museu ens permet
descobrir instruments i documents musicals des de les antigues civilitzacions
fins a l'actualitat. En aquest viatge musical, podrem descobrir a través de
cinc-cents instruments, tot un seguit d'expressions i comunicacions de les
diferents cultures del món.
El Museu de la música és fruït d'un llarg procés: va començar el 1921 a través de la donació que va fer un grup de barcelonins amants de la música. Després de passar per un recorregut d'instal·lacions com són entre altres el Conservatori Superior de Música del Liceu i el Palau del Baron de Quadras (edifici modernista construït per Puig i Cadafalch). El març de l'any 2007 s'inaugura la nova seu en la segona planta de l'Auditori de Barcelona.
El Museu ens convida a aproximar-nos al món de la música d'una manera directe, ja que al finalitzar la visita, grans i petits, podem gaudir de sentir-nos intèrprets
d'alguns instruments musicals. D'aquest Museu cal destacar la col·lecció de
guitarres clàssiques més importants del món, un centre propi de restauració i
d'estudi d'instruments de música, els quals, alguns matinals de diumenge el
públic els pot escoltar en concert, i un espai d'exposicions temporals on actualment, s'exposa “Escultures musicals”. Mostra en la qual em centro en el
següent comentari.
Obra escollida
 |
| Aixanti - Costa d'Ivori Primera meitat del segle XX |
 |
| Timbal Fusta, pell, fibres vegetals i pigments |
La música, sense saber els seus orígens, ens embolcalla i
ens ajuda a reflexionar.
Les cent trenta peces d’instruments musicals d’Àfrica, Àsia
i Oceania que presenta la mostra, provenen de la Fundació “La Fontana”
col·lecció privada que varen fundar el matrimoni Helena Folch i Alejandro
Maluquer que, durant quaranta anys, han anat recopilant i que en l’actualitat
alberga dos mil objectes sonors . Per la seva bellesa estètica, es poden citar
escultures amb les quals es fa música.
El passeig per l’exposició m’ha fet caminar al so de
timbals. A través d’unes pantalles, els vídeos mostren les danses i rituals que
executen algunes cultures i ha sigut aquest ritme el que ha tret l’atenció a
l’escultura escollida.
La perfecció de les seves formes, el lloc de procedència i
el tema que la vesteix ha fet treballar la meva imaginació. Fa un temps va
caure a les meves mans un article que parlava de la cultura de la Costa de Marfil que es caracteritzava
per tenir més de seixanta grups ètnics i
per ser pobles que es resisteixen a evolucionar mantenint les seves tradicions
mil·lenàries. Un en particular, “el Féte du Dipri”, em va cridar l’atenció. Se
celebra en les regions a prop de la ciutat d’Abijan. A la mitjanit els nens i
les dones es despullen i realitzen una espècie de ritus nocturn per allunyar els mals esperits. Després apareixen els caps locals i fan entrar en tràsit a
tots els presents mitjancen sons de tambors.
En aquesta escultura, he vist clarament aquest ritual: la
dona i el nen despullats sota un timbal que l'home de la tribu colpeja sense
pietat per portar a terme les seves creences. Però també m’ha vingut al
pensament la visió de la dona africana que, amb un nen a les espatlles ha de
caminar llargs trajectes carregant recipients plens d'aigua a sobre del cap. La
meva sensibilitat, un cop més, m'ha fet veure més enllà. Aquesta vegada ha
reparat en el poc que valorem la comoditat i la riquesa que tenim
quan obrim l'aixeta i surt aigua, això si que no té preu!
No oblidaré aquesta
escultura. En lloc de música m'ha fet sentir gratitud.
Emi Sánchez
Endavant Emi !
ResponderEliminarSempre m´agrada el que escrius, és molt interessant.
Araceli