Escultura monumental - Capitells romànics

Exposició: Art Romànic

Adreça: Palau Nacional - Parc de Montjuïc, s/n. - Barcelona

Dates : Exposició permanent

________________________________________________________

Palau Nacional de Montjuïc
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Quan fa un dia assolellat i la relaxació de l'esperit m'acompanya una de les coses que m'agrada fer és passejar-me per la muntanya de Montjuïc per gaudir de la natura i per visitar algun dels Museus que la vesteixen. Avui el Romànic m'ha engolit un cop més.

El museu d'Art de Catalunya és fruit d'un procés mol llarg que s'inicia el 1879, amb la creació del

Museu Provincial d'antiguitats situat a la capella de Santa Àgata.

L'any 1915, la junta de Museus va decidir traslladar part d'aquest fons a l'antic arsenal de la Ciutadella on va estar ubicat fins el 1931 que el van traslladar al Palau Nacional i el 1934, s'inaugura aquesta nova seu. 

Pintures de Sant Climent de Taüll

Durant aquests anys, la col·lecció del romànic es va anar enriquint a conseqüència: del trasllat de pintures murals de les valls pirenaiques a Barcelona, de les adquisicions, de les donacions i de llegats i dipòsits. Arran de la guerra Civil, l'any 1937, el fons és traslladat a Olot i a Darnius a fi de salvaguardar les obres. Al finalitzar la guerra, es retornen al Palau Nacional. El 1942 es reobre la secció del romànic i a partir d'aquest moment s'enriqueix el seu fons amb col·leccions particulars. El 1961 es va fer la gran exposició d'art romànic organitzat pel Consell d'Europa amb seu a Barcelona i finalment, el 1973, s'inaugura el nou muntatge, que és el que ha perdurat fins  al inici de la remodelació actual.

Les obres del romànic que conserva el Museu són fonamentalment de procedència catalana i, el seu objectiu, ha sigut recuperar i preservar el patrimoni del país. Al inici d'aquesta recuperació del patrimoni s'emmarca en el període del govern de la Mancomunitat i del Noucentisme com a moviment cultural.

                                                               Obres escollides

                                          Capitells romànics dels segles XI - XII - XIII

Imposta  S. XI - Pedra de Montjuïc
Antiga Catedral romànica de BCN

Capitell S. XII - Granit
             Sant Serni de Tavèrnoles            

      

                  

Capitell S. XIII - Marbre
Antic hospital de Sant Nicolau de BCN 

El Museu Nacional d'Art de Catalunya és un d'aquests museus dels quals ens hi sentim orgullosos per la seva transcendència vers altres països i per l'oferta museística que ens ofereix. El seu reclam més visitat per ser únic al món, són les sales de l'art romànic. Podria parlar de les diferents seccions que engloba aquest art, com són: la de pintura mural, la d'iconografia, la de mobiliari litúrgic, d'imatgeria, d'orfebreria i d'altres, però aquesta vegada (de les moltes que he visitat aquesta exposició) m'he centrat en l'escultura monumental. Sempre que viatjo i visito esglésies, monestirs o catedrals, la meva màquina fotogràfica, (amiga inseparable dels meus desplaçaments) capta les formes i descripcions històriques que mostren els capitells dels diferents estils artístics. 

L'escultura monumental aplicada a l'arquitectura es comença a desenvolupar a finals del S.XI i abraça els segles  XII i XIII. He parat atenció amb la diferència del material i de la iconografia que separa aquests tres segles. Del S.XI, es presenta una imposta de l'antiga catedral romànica de Barcelona. Està construïda amb pedra sorrenca de Montjuïc i representa figures geomètriques. El capitell del S. XII va ser treballat amb granit. L'aparença és tosca, però el relleu de la composició destaca per la seva simetria. Prové del claustre de San Serni de Tavèrnoles. I, el del S.XIII és de marbre blanc. Tres dels seus costats estan treballats, representen una sèrie de clergues en processó amb diferents objectes religiosos perfectament esculpits. Procedeix de l'antic hospital de Sant Nicolau de Barcelona. 

Com sempre, m'he fet la meva pel·lícula i he comparat els tres materials i les tres composicions com si expliquessin el pas de la vida: el primer, S.XI la pedra sorrenca, és tendre com el començament d'un ésser, els dibuixos són harmoniosos, tot es pur. El segon, S.XII està fet de granit. Hom està aprenent a ser fort, ho demostra la composició: quatre personatges molt ben assentats, preparant-se pel pas de la vida que han de suportar. I per últim, el tercer del S.XIII de marbre blanc ben esculpit i segur de la seva força, ens deixa constància de la seva història pel pas de la terra. 

Ja sé que és una història inversemblant, però és que, quan visito un museu, m'agrada que la imaginació voli lliurement inventant-se cabòries, a la fi, les iconografies del romànic era aixó, històries i més històries!

Emi Sánchez