Le Corbusier - Villa Savoye

Exposició: Le Corbusier - Un atles de paisatges moderns

Adreça: Caixa Fòrum - Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Barcelona

Dates : del 29 de gener a l'11 de maig de 2014

_______________________________________________________

Caixa Fòrum

La Caixa Fòrum s'ha lluït en una de les exposicions més esperades pels grans arquitectes. He de confessar que el meu interès per aquest tema no m'atreia massa, però com amant de les exposicions, no me l'he volgut perdre i m'he trobat amb l'agradable sorpresa d'arribar a l'entusiasme.

Le Corbusier, arquitecte francès d'origen suís, va ser un dels artistes més influents del moviment modern del segle XX. Com arquitecte (ja que era un artista polifacètic) va aportar un cabdal d'idees innovadores que van influir en l'arquitectura posterior. El seu verdader nom era Édouard Jeanneret. Va néixer el 6 d'octubre de 1887.

Durant seixanta anys de la seva carrera, va remodelar la fesomia de diferents ciutats del món, va treballar en uns 400 projectes i va construir 75 edificis. Als vint anys, va edificar la seva primera casa. Els seus projectes estaven lligats a la natura i el paisatge. Després de recórrer  Europa per ampliar els seus horitzons, va fer diverses cases inspirant-se en el paisatge i les pràctiques modernes que havia observat. El 1917 es va establir definitivament a París i va començar a pintar. Rebutjava les abstraccions complexes del cubisme en favor de les formes geomètriques pures, formes que va adaptar en totes les seves creacions. El 1920 fundà la revista “L'esperit nouveau” i pren el pseudònim de Le Corbusier per signar articles i dibuixos.

Proporció àurea

El 1921, va publicar un article que exposava un concepte nou d'habitatge: la casa havia de ser una “màquina per viure”. Amb això no defensava l'estètica, sinó que tractava de fer una casa tan eficaç i funcional com ho eren les màquines per les quals havien sigut inventades. Deia, que a l'igual que un sofà és una màquina de seure, la casa era una màquina de viure. Per això va ser conegut com l'arquitecte que construïa màquines per habitar.

 El seu gran interès per acomodar els homes al nou ritme de vida, va fer que realitzés innumerables projectes urbanístics i desenes de gratacels, que mai es van arribar a realitzar però, que van marcar a generacions posteriors d'arquitectes. La idea del jardí vertical, les portes corredisses, la cuina americana, i el “Modulor” (termini que prové d'un sistema de mides que parteix d'un home que, amb el braç aixecat obté la dimensió àuria, com ho va fer antigament Da Vinci) hem d'agrair-li a Le Corbusier.

En una d'aquestes cases “Modulors” de proporcions harmòniques, que tenien una mida de 3,65 x 3,65 metres i estaven pensades per famílies afectades per la guerra, va passar els últims anys de la seva vida. Le Corbusier, va morir el 27 d'agost de 1965 ofegat en un llac de França, per un atac al cor.

Obra escollida

Le Corbusier - Villa Savoye
 Le Possy -França 1929
Estil - Racionalisme Funcional

He escollit la“Villa Saboye”, perquè després aprofundir en l'obra de Le Corbusier, he descobert les seves bones intencions a favor de la natura, la senzillesa del que és imprescindible i del que significa la llibertat de moviment en l'habitatge. Aquesta casa reuneix els cinc principis arquitectònics que ell tan sàviament va concebre i va deixar palesa per a futures generacions. Representen una important innovació a les noves tecnologies constructives com molt especialment va ser l'ús del formigó armat.

Els cinc principis arquitectònics 

Principis arquitectònics: Primer, edifici sobre pilars: aquests reben tot el pes de la construcció i, a més, es guanya terreny per a diferents menesters. Segon, planta lliure: la planta habitable és lliure i aprofitable a les necessitats funcionals de les persones. No calen parets mestres que aguantin l'estructura perquè aquesta finalitat la tenen els pilars. Tercer, finestrals longitudinals: els murs exteriors també s'alliberen del pes i els finestrals, poden ocupar una amplada que faci gaudir la relació amb l'exterior. Quart, façana lliure: els elements decoratius desapareixen i donen pas a una façana recta, a la proporció, la simplicitat i l'asimetria. Cinquè, coberta enjardinada: àmbit aprofitable per l'esbargiment i el contacte amb la natura. Les teulades deixaven de ser espais inútils. Va ser una tècnica al servei de l'ésser humà, el qual, ha de disposar d'un espai on desenvolupar dignament la seva existència.

Planta lliure a funcionalitat de l'espai

Amb l'evolució que va aportar Le Corbusier, he volgut fer la meva modesta comparació i l'he relacionat en el pas de l'estil romànic al gòtic: els pilars són com els arcbotants de les catedrals gòtiques, aguanten tot el pes de la construcció. Els murs del gòtic, s'alliberen de la seva responsabilitat de fortalesa i donen pas a un espai lliure per construir capelles. En l'espai de la casa, es pot jugar amb la imaginació. Les parets de les catedrals, que ja no suporten cap pes, són decorades amb grans finestrals per on entra la llum a través de meravellosos vitralls de colors. Le Corbusier també fa en les seves construccions que l'interior s'ompli de llum a través de grans finestrals perquè els raigs del sol caloregin l'ambient. La coberta enjardinada la comparo amb la clau de volta del gòtic. Aquesta peça era clau en la construcció i, encara que no eren concebudes per a la mateixa funció (la clau de volta era la peça principal per aguantar les nervadures), en la casa de Le Corbusier, la coberta enjardinada també era l'estança més important, sense ella no seria possible gaudir d'una forma directe d'un dels elements més importants per viure, el sol i l'aire. La clau de volta era decorada amb escenes religioses de vistosos colors. Les cobertes o terrasses es podien decorar amb flors de vius colors per a què elevessin les nostres vides i el nostre esperit com s'elevaven els campanars buscant l'ésser diví.

Estic segura que a partir d'ara, quant admiri la grandiositat de les catedrals gòtiques, pensaré també en la grandesa de la humilitat d'aquest gran artista, Le Corbusier.

Emi Sánchez