Adreça: Fundació Joan Miró - Parc de Montjuïc s/n - Barcelona
Dates : 24 Octubre - 16 Febrer
________________________________________________________
 |
| Fundació Joan Miró |
Aquesta exposició està dedicada al repte de situar l'horitzó
com a tema artístic. Seixanta obres de diversos artistes reconeguts,plasmen
aquesta línia imaginària i misteriosa que tant ens fa somiar.
Des del Romanticisme fins l'actualitat, els pintors han
jugat amb una barreja de contrastes en els diversos aspectes de l'horitzó. En
aquest recorregut, format per àmbits geogràfics, he pogut veure exemples com
l'horitzó expressionista i l'horitzó japonès, o el nòrdic i el francès entre
d'altres i m'ha sorprès com un mateix tema pot ser expressat amb tanta diversificació
per, a la fi, arribar tots al punt poètic que aquesta línia tan ben delimitada
ens transmet.
Exposicions com aquesta, fan que quedi palesa l'excepcional
oferta museística que ofereix la nostra ciutat, Barcelona. Recomano la seva
visita.
Obra Escollida
Fent honor
a l'exposició he, escollit aquesta obra, pel contrast de la mar brava amb la
quietud de l'horitzó. És com si el mar s'allunyés per endinsar-se en l'ànima.
El mar és un dels meus confidents, conversa sovint amb la meva sensibilitat i, admirant aquesta excel·lent pintura, a volgut tornar a fer-ho recordant-me a un
estimat que les aigües l'acompanyen, preguntant si és real tot el que en el món
passa i taral·larejant un poema que vaig fer en hores baixes:
Oh, el
mar.
 |
| Claude Monet "Las rocas de Belle-lle, la Costa salvaje", 1886 Oli sobre tela, 65 x 81,5 |
La teva
bravura m'emociona i
els teus colors, em donen pau.
¿Quina màgia tenen les teves aigües,
que em produeixen aquesta calma?
els teus colors, em donen pau.
¿Quina màgia tenen les teves aigües,
que em produeixen aquesta calma?
Jo voldria
que en els somnis,
m'ensenyessis la veritat.
¿A on resideix la teva força i,
¿A on resideix la teva força i,
a on la
podria trobar?
Per quan
en hores baixes,
quan sola
sempre vols estar,
jo tingués
la teva força
per
poder-me encoratjar.
Vull
sentir-me gran!
Vull
semblar-me a la mar,
per quan
les emocions
em
produeixin pesar,
s'assemblessin
a les ones
que igual
que venen se'n van.
Monet i el
seu horitzó ha fet retornar a la meva memòria moments sensibles del meu passat
i, aquesta nit estic segura que quan acluqui els ulls navegaré per sobre les
aigües fins a l'infinit.
Emi
Emi
Molt bé, Emi. Les teves "Inspiracions museístiques" són veritables creacions poètiques. I no ho dic pel poema que al final transcrius, que evidentment té el mateix orígen, sinó per les delicades descripcions que fas dels temes pictòrics.
ResponderEliminar