Janine Antoni - Llepar i ensabonar

Exposició: Art, Dos Punts
Adreça: Caixa Fòrum Barcelona - Avd. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6 - 8 
Dates : 18  juliol - 29 desembre
__________________________________________________________________

Caixa Fòrum

Aquesta exposició és un repte per a persones atrevides i amb ganes d'introduir-se en el món contemporani. He de confessar, que jo l'he visitada dues vegades i encara estic molt confusa amb el que volen expressar els artistes. La primera vegada, vaig fer la visita per lliure i el recorregut no va durar més de quinze minuts, però no em vaig conformar i la vaig tornar a veure amb una guia experimentada en el tema. He de dir que, sense sortir emocionada com surto quan visito exposicions d'art figuratiu o d'artistes contemporanis del meu gust, vaig acabar el recorregut amb un altre concepte de comprensió. La guia explicava molt pacientment, les obres més emblemàtiques i de mica en mica em feia comprendre obres que, sense una explicació prèvia, hagués sigut difícil despertar en mi cap mena de sensibilitat.

Les dues últimes dècades del S.XX, varen ser escenari de grans canvis polítics i també d'esdeveniments catastròfics: l'accident de Chernòvil, la gerra freda, la caiguda del mur de Berlín, la guerra del Golf, la desintegració de la Unió Soviètica, la sida i, també vàrem avançar en noves tecnologies, com per exemple amb Internet.

Els artistes de la generació post modernitat tenien la necessitat de burxar en les fissures del pensament per fer aflorar les diferents veus de la societat. L'espera permanent d'un futur millor, el sofriment dels marginats i la no conformitat política, va fer ressorgir un nou sentiment artístic. Es crea un art obert, un art on l'espectador pot participar en l'obra; l'art contemporani queda integrat en els nous canvis innovadors. 

Obra escollida

Jannine Antoni
"Llepar i ensabonar", 1993

Llepar i ensabonar l'he escollida, no perquè despertés cap sensibilitat dels meus sentits, sinó perquè ha ressonat a les meves orelles el número màgic del nostre blog: el 7.

Aquesta vegada vaig ser jo la que li vaig demanar a l'obra que em transmetés quelcom per fer-me aturar a conversar amb ella i ho va fer: em va explicar que a partir de catorze motlles del seu propi rostre, imitant l'escultura clàssica, 7 caps els va fondre en xocolate i els 7 restants els va fer amb sabó. A partir d'aquí, l'artista va experimentar amb la distorsió de l'obra: els va llepar i els va fer servir per rentar-se. Va fer una mena de "performance" privada. Naturalment els rostres van patir una desfiguració de les faccions. Amb aquestes escultures, feia una crítica a la relació que tenim amb la nostra aparença física.

Aquesta conversa amb l'obra, m'ha fet pensar en la fragilitat del cos: en la bellesa i la vellesa, en com la pell de préssec del nadó i llisa de la joventut es va transformant en senyals inequívoques del pas del temps. Crec que l'existència també és una artista "performance" i nosaltres amb els nostres cossos participem en l'obra durant tota la vida. Si fóssim conscients de la curta durada com a partícips en en aquest moviment artístic, donaríem més importància als valors interiors. El físic, per més operacions d'estètica que les més agosarades es facin, a la llarga s'acaben esquerdant.

Emi