Joaquim Amat-Piniella - K.L.Reich

Exposició:Joaquim Amat-Piniella / Escriure contra el silenci
Adreça: Museu d'Història de Catalunya - Barcelona.
Dates : 16 Octubre 2013 - 6 Gener 2014
_____________________________________________

Museu d'Història de Catalunya

Feia un dia tranquil, assolellat, d'aquells que et perds per la ciutat sense saber el destí on les teves passes et portaran. Potser per l'atzar que vam arribar tot passejant fins al museu d'Història de Catalunya. Desconeixia que, feia pocs dies, s'havia inaugurat una exposició sobre el centenari de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, supervivent del camp de concentració de Mauthausen i un símbol dels republicans que lluitaven per la llibertat i la democràcia. Em va impactar la cruesa de la mostra però em vaig assabentar d'una part molt cruel de la nostra història.

Quantitats d'articles expliquen com la maleïda guerra va tallar les ales a un escriptor i humanista que, com segons deia Montserrat Roig, hagués arribat a ser un dels grans literats catalans d'aquella època. Va ser un escriptor precoç: als setze anys ja escrivia articles en el diari El Dia, portaveu d'esquerres catalanistes de Manresa, a més de contes, articles a revistes sobre política i literatura, crítica de teatre, de música, d'art i sobre tot de cinema. Amb vint anys, escriu la seva primera novel·la "Ombres de calidoscopi, 1933". Tot feia pensar que tenia davant seu un futur prometedor.

El 1936, Joaquim Amat, va abandonar els estudis de Dret i la seva gloriosa trajectòria literària per ingressar voluntàriament a l'Escola Popular de la Guerra de la Generalitat i és destinat al front d'Andalusia per a lluitar com tinent d'artilleria. Quan acabà la guerra, amb vint-i-sis anys, s'exilià a Perpinyà. El setembre de1939 esclata la II Guerra Mundial. El 1941 és agafat presoner pels alemanys i deportat a Mauthausen fins el 1945. En retornar a Catalunya, la repressió de la dictadura franquista el priva de viure a la seva ciutat i el condemna al silenci.

Al sortir de l'exposició, el cel seguia sent blau però, espurnes de dolor m'acariciaven l'ànima.

Obra escollida

1963
Joaquim Amat-Piniella

He volgut escollir aquesta obra per participar en l'homenatge que es fa a l'escriptor català Joaquim Amat. No puc comentar el llibre perquè encara no l'he llegit, però em crec en el dret moral de fer-ho i d'animar a tothom a que ho faci perquè la crueltat de la guerra no s'oblidi. Varen ser moltes que, com ell, van patir en els camps d'extermini. Amat-Piniella va dir que escriure aquest llibre va ser un deure perquè, segons explica en un dels articles, li mantenia la idea de resistir per poder sortir i explicar les atrocitats que vivien. L.K. Reich no és un llibre més dels molts que s'han editat, aquest és un llibre novel·lat per ferir sentiments, però real perquè està escrit en primera persona.

Amb aquesta lectura sé que la meva sensibilitat quedarà ferida, però ho vull fer perquè és la manera de contribuir en la difusió de l'obra d'un escriptor català que només lluitava per la llibertat  i que l'únic delicte que havia comés era desitjar un món millor. Com a molts altres, la repressió de la dictadura, li va fer impossible reprendre la seva trajectòria personal i professional i el condemna al silenci. Un silenci que nosaltres hem de trencar explicant a les generacions futures tot l'horror de la guerra. Aquesta serà la forma de poder contribuir que mai més es torni a repetir. Amb aquesta novel·la, podrem explicar l'esforç dels supervivents dels camps nazis i deixar testimoni de una experiència extrema. No el podem decebre.

El 1963, ara fa cinquanta anys, aquesta obra va veure la llum, primer traduïda al castellà i uns mesos més tard, en versió original en català. El 1965, guanya el premi Fastenrath (gallardó a escriptors en llengua catalana.

Emi