El Jaciment del Born - El setge de 1714

Jaciment del Born
Exposicions: El setge del 1714 - La carga del general Villarroel

Adreça: Plaça Comercial, 12 Barcelona 

________________________________________________________

El Born Centre Cultural

Aquest any, m'ha agradat començar-lo unint-me a les commemoracions que es fan  a la meva ciutat  per a celebrar o recordar el tricentenari de la caiguda de Barcelona dita, “La guerra dels catalans” i la fi de l'Estat català.

Hem anat amb fills i néts a visitar el Jaciment del Born, “La catedral de ferro”, perquè, com ja he dit en altres ocasions, la barriada del Born ha estat el lloc on jo vaig néixer i, en el seu mercat, m'he passejat infinitats de vegades ajudant al pare en la seva feina de camàlic sense saber que sota els nostres peus s'amagava  l'ànima i el dolor de tantes persones que van haver  de patir enderrocant les seves pròpies cases i portar les runes per construir la ciutadella. Caminant pels empedrats carrers conservats gràcies a què varen ser soterrats per construir una plaça que servis de protecció al fortí, he sentit un gran respecte i una gran emoció però sobretot, m'ha donat, si cal més, coratge i fortalesa per seguir endavant i lluitar per tot allò que és nostre: la llengua, la cultura, i tantes i tantes coses que ens van treure ara fa 300 anys.

Complimentant la visita, la sala Villarroel i la sala Casanova, mostren dues exposicions virtuals de l'assetjament de Barcelona. Aquestes grans mostres m'han  fet retrocedir en el temps introduint-me en la història i  m'han fet rebotar en el cor l'orgull de ser catalana.

Frase escollida

"Si no podem tirar enrere la història, sí que podem fer tot el possible per no oblidar-la"

Aquest cop, he escollit una frase que engloba tota "l'obra" heròica que milers de persones varen portar a terme en defensa de la ciutat  i que el setge de les tropes borbòniques de Felip V va derivar en la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

Fa 300 anys, la derrota de l'Estat català va comportar la pèrdua de les llibertats, les Constitucions van ser derogades, la llengua va ser abolida i les persones van ser violentades i oprimides. La repressió va ser brutal:  Barcelona, va ser controlada per una grandiosa ciutadella i per noves fortificacions de Montjuïc i la universitat va ser traslladada a Cervera. La crueltat era manifesta en els més petits detalls: la campana de la Catedral, l’Honorata, que havia tocat a sometent, va ser fosa per a fer canons per amenaçar Barcelona. Van desenvolupar un minuciós programa fiscal per saquejar els recursos del país. El Decret de Nova Planta va fixar normes polítiques, per les quals el capità general fos la màxima autoritat civil i militar del país.

Els catalans havíem estat derrotats, però els esdeveniments del 1714 han romàs en la nostre memòria i ens han marcat per sempre més cap el camí de la llibertat.

Arran de tots aquests fets exposats, com pot ser que després de tant de temps no despertem del mal son que ens  impedeix ser nosaltres mateixos? Tant que ens ha costat recuperar part dels nostres drets, ara alguns volen que la història es repeteixi anant cap  enrere i  això no ho podem consentir, ara ja no! Aquests tres–cents anys d'història hem viscut immersos en la situació d'anar fent, com si demanéssim perdó per ser catalans. Ara ha arribat l'hora d’exigir la nostra dignitat.

Espero que, aquest tricentenari, ens faci mirar endavant en honor a la gent que va lluitar per Catalunya i  fer com ells, resistir  sense defallir per emprendre el nostre camí. Joan Papasseit va dir: “Qui perd els orígens perd la llibertat”. Nosaltres no l'hem de perdre perquè la llibertat és el do més preuat pels catalans.

Visca Catalunya!