Pissarro - Rue Saint-Honoré a la tarda

Exposició: Pissarro

Adreça: Caixa Fòrum – Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6 Barcelona

Dates : 16 Octubre 2013 – 16 Febrer 2014

________________________________________________________

Caixa Fòrum

Em sento orgullosa de què la meva ciutat (Barcelona) hagi estat la primera capital de la Península Ibèrica en exposar per primer cop l'obra de Camille Pissarro,  un dels pioners de l'art impressionista. Seixanta-set olis de paisatges rurals i urbans ens delecten la mirada i ens descobreixen l'evolució del pas del temps. Les seves pintures van passant des de la pagesia de cases rústiques rodejades de frondosos boscos,  a la captació del desenvolupament industrial, fins arribar a les ciutats cosmopolites plenes de modernitat en la seva etapa final. En algunes d'elles, va experimentar noves tècniques com: la juxtaposició de pintures i el puntillisme, però finalment va tornar a la pintura expressionista, on no va deixar de compaginar temes urbans i rurals  fins a la seva mort l'any 1903.

L'obra de Pissarro  m’emociona per la humanitat que transmeten les seves pintures vers als camperols o  la natura. És una exposició que, quan l'acabes de veure experimentes una sensació de pau que et fa pensar en la necessitat de deixar tot l'estrès que la ciutat et provoca i tornar a fixar-te amb les infinitats de petites meravelles que tenim al nostre abast com, d'altres: veure créixer un arbre, veure obrir-se una flor, trepitjar les fulles seques, i deixar respirar el nostre cor.

Obra escollida

 

Pissarro
"Rue Saint-Honoré a la tarda"
"Efecte de pluja", 1897
Oli sobre llenç, 81 x 65 

Aquesta vegada, m'ha sigut molt difícil escollir una obra perquè la meva sensibilitat s'ha vist colpida per moltes emocions. Per exemple: m'ha captivat la paleta de l'artista per la seva tendresa. Pissarro, estimava tant la natura que fins i tot en la seva rasora hi havia pintat un paisatge. Els camps de conreu m'han estimulat el sentit sensorial de l'olfacte amb l'olor de la terra mullada. Els camperols dels seus quadres m'han transmès tranquil·litat i així una i altra emoció però al final, ha guanyat l'amor. “La Rue Sanint-Honoré a la tarda, efecte de pluja” ha recordat que ara fa vint-i-cinc anys en les meves Noces d'Argent, jo vaig veure la mateixa vista des de la finestra de l'hotel del Louvre. Pissarro, la va pintar a “vista d’ocell” com ell deia. Una malaltia ocular el privava de sortir a pintar a l’exterior i ho feia des de les finestres. Ell plasmava la impressió del moment i en aquella ocasió va captar la pluja i tot el romanticisme que aquest efecte de la natura comporta. A mi, noranta anys més tard el romanticisme de París també em va captivar. Era la primera vegada que anava i, la visió de la Rue Saint-Honoré escoltant el cant de la pluja amb el meu estimat va quedar gravada en la meva memòria. Ara, Pissarro m'ha brindat l'ocasió de tornar-la a rememorar, per això he escollit aquesta obra. Ell va veure aquest carrer com un ocell, jo el vaig veure com una enamorada. 

Emi Sánchez