Josep Tapiró - Pintor de Tànger

Exposició: Josep Tapiró - Pintor de Tànger
Adreça: Palau Nacional - Parc de Montjuïc, s/n. - Barcelona
Dates : Del 17 d'abril al 14 de setembre de 2014

_____________________________________________________________________

Palau Nacional de Montjuïc
Museu Nacional d'Art de Catalunya 

Avui, últim dia del curs, vull finalitzar el meu bloc congratulant-me amb el Museu Nacional d'Art de  Catalunya (MANC) per la iniciativa de commemorar el centenari del català Josep Tapiró Baró, “el pintor de Tànger” Reus 1836 – Tànger 1913. Un dels artistes aquarel·listes més importants de la seva època, deixat injustament a l'oblit per les institucions després de la seva mort.

El santon Darcagüey

El MANC ha volgut redescobrir-lo (al igual que vol fer amb altres figures de la història de l'art català per a què ocupin el lloc que es mereixen) al cap de cent anys de la seva mort amb una mostra que reivindica la seva figura com a pintor tant reconegut en vida com oblidat en la mort. Per primera vegada podem contemplar les millors pintures tangerines de l'artista actualment disperses per col·leccions de mig món.

Les seves obres varen ser considerades entre les millors del gènera orientalista. El seu taller, situat en el cor de la Medina, era una visita obligada pels aficionats a l'art, fins i tot, el carrer on es trobava es va dir des de finals del segle XIX, Estudi Tapiró. La mostra consta de vint-i-cinc obres, totes aquarel·les i totes realitzades durant la seva llarga estada a Tànger: retrats de núvia, personatges il·lustres, santons de Tànger i, escenes costumistes. Com a curiositat, comentaré que entre les obres exposades figura l'última adquisició del MANC, “El santón Darcagüey”, la peça que el museu va comprar amb els ingressos del casament de la neboda del magnat indi Lakshmi Mittal i que ara presenta per primera vegada al públic.

Josep Tapiró

”El gran orientalista desconegut”

Va completar els estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i posteriorment el 1867 a Roma on va

Josep Tapiró

conèixer a Marià Fortuny. En el segle XIX, la ciutat de Tànger es va convertir en una font d'inspiració pels artistes que volien representar un món oriental exòtic i el 1871, acompanyat pel seu amic Fortuny, va fer el seu primer viatge a Tànger i va començar a plasmar amb entusiasme escenes del Marroc, cosa que va fer, que tres anys després de la mort de Fortuny (1874)  abandonés Roma, on tots dos havien compartit formació i s'hi instal·lés definitivament a la ciutat tangerina, lloc que el  seduïa, va ser l'any 1877 fins a la seva mort el 1913. Durant tots aquests anys, retrata amb les seves aquarel·les, la societat africana de la forma més fidel possible, els diferents grups socials que habitaven a Tunísia i ho fa de forma escrupolosament realista, cosa que el va diferenciar d'altres orientalistes.

El seu domini i la seva mestria insuperable de la tècnica aquarel·lista  li van fer guanyar nombrosos premis i reconeixements.

Sosep Tapiró

Personalment, havia sentit i coneixia bastant l'obra de Marià Fortuny com a cronista de Tetuan però, del seu amic Josep Tapiró, no n'havia sentit parlar mai i, naturalment, no coneixia les seves meravelloses pintures. Hi ha coses que no tenen explicació i aquesta n'és una, com pot ser que aquest excel·lent pintor català hagi restat tant de temps en un racó de la història? Sort, pels amants de l'art, que gràcies al costum que tenim de commemorar els centenaris  l'hem pogut retrobar. Estic segura que arran d'aquesta exposició, el seu nom quedarà gravat en la ment de tots els interessats en l'art i ho afeixarem a la llista innumerable dels artistes catalans que tant ens enorgulleixen.

Obra escollida

Retrat de noia tangerina
Aquarel·la sobre paper

He trobat que les vint-i-cinc obres de la mostra són d'un realisme extraordinari no sabia quina escollir, totes són excel·lents i em transmetien sensacions diferents, unes a través de la mirada, altres per la perfecció dels matisos, el nacrat de les petxines, la brillantor de les perles, la textura de les robes, dels cabells, de les barbes, de la porositat de la pell i així una i altra percepció. Però, l'obra que finalment m'ha embolcallat com una bombolla ha sigut la innocència que transmet aquesta nena tangerina. La mirada perduda com buscant el futur incert però a la vegada, avocant tot el sentiment que l'ànima retransmet a través de la seva mirada, ha sigut la que m'ha captivat.

A més d'escollir-la per una atracció visual l'he trobada apropiada per a finalitzar el meu bloc. 

L'obra deixa al descobert a través de la mirada un munt de sentiments que pots captar a través del teu estat anímic. Amb els meus comentaris personals al blog, també he deixat al descobert tot un recull d'inspiracions que m'han transmet les obres escollides i, he sigut sincera amb els meus pensaments i també amb la meva mirada, la qual cosa, ha fet que jo mateixa em sorprengués de tot el que podem trobar si busquem en el nostre interior, no més cal fixar-nos amb tota la bellesa que tenim al nostre voltant i deixar que ens penetri com ho fa l'aire, de ben segur trobarem valors amagats que ens alimentarà l'esperit i els podrem transmetre a través de diferents conceptes. Espero, si més no, que la meva experiència com a “blogguera” us hagi interessat un xic, però el que realment m'agradaria, és que la gran oferta museística que la nostra ciutat ens ofereix us hagi arribat i us hagi aficionat a visitar-la. Aquesta ha sigut la meva intenció.

__________

________________

Bolgs de Literatura i Cultura Catalana – 13-14

Inspiracions Museístiques
Emi Sánchez
______________________________________