Colita - Gabriel Garcia Márquez

Exposició: Colita perquè sí!
Adreça: Fundació Catalunya - La Pedrera - Passeig de Gràcia, 92 - Barcelona.
Dates : Del 11 de març al 13 de juliol de 2014

_____________________________________________________________________

Casa Milà - La Pedrera

Aquest llarg pont de l'1 de maig m'ha envaït el turisme de Barcelona i, en una de les passejades per la ciutat, m'he deixat capturar per la Casa Milà, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1984 i coneguda com la Pedrera. Darrera les llargues cues per visitar aquest emblemàtic edifici construït per Antoni Gaudí entre els anys 1906 i 1912, he pogut intuir que en el centre cultural de la Fundació Catalunya - La Pedrera, es presenta la primera exposició retrospectiva d'una de les artistes fotògrafes contemporànies del nostre país: Colita. No he dubtat en obrir-me camí per introduir-me a través de la immensa porta de forja i accedir a la planta noble per la particular escala a la citada mostra anomenada “Colita perquè si”

Isabel Steva Hernández, coneguda com a Colita, va néixer a Barcelona l'any 1940. Aquesta fotògrafa catalana contemporània, directe, intel·ligent, sensible i sense perjudicis, s'implica en el temps que li ha tocat viure. La seva obra és un document de la realitat que recull mig segle de la nostra història recent.

Colita amb les fotografies de Joan Manel Serrat i Orson Welles

La mostra, recull un centenar d'imatges, des del flamenc a la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divina, el món de l'espectacle o la seva ciutat Barcelona. Aquesta exposició, és un repàs de les diferents facetes que ha dut a terme durant els cinquanta anys de carrera com a retratista - periodista. Tot el treball és a través de la seva mirada carregada d'intenció i humor per combatre amb les seves fotos a la dictadura. Sempre ha pensat que l'humor és una forma de resistència. Colita es defineix com una persona que ha intentat ser lliure, feminista, que viu d'una forma senzilla i que s'ha relacionat  amb gent que la divertia per viure feliç en la feina que li agrada fer.

El 1998, l'Ajuntament de Barcelona li atorga la medalla d'Or al Mèrit Artístic i l'any 2004, rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obra escollida

Gabriel Garcia Márquez - 1969

Començo a pensar que la casualitat no existeix. Des que Garcia Márquez ens va deixar, tenia al pensament dedicar-li un petit homenatge a través del meu blog, però creia que estava fora del meu tema escollit i la veritat és que no sabia com  introduir-lo en l'argument i, ves per on, encara no sé per quina raó, la massificació de turistes em va fer refugiar  en la tranquil·litat i el silenci que els museus acostumen a oferir-nos. Tot just començar el recorregut de la visita, me'l trobo, allí hi era! Digues-li casualitat, atzar o no se sap quin misteri, va guiar les meves passes aquell dia assolellat cap a l'exposició de Colita perquè resolgués l'enigma que em rondava pel cap. Gabriel Garcia Márquez m'esperava amb una mirada franca i la seva obra mestra sobre el cap, Colita li va posar i ell com a persona amb gran sentit de l'humor s'hi va deixar. Va ser una sorpresa, ja no calia buscar una obra que em captivés, Garcia Márquez, gràcies a Colita em va inspirar tot de  records que els personatges dels seus llibres m'havien transmès en les narracions. 

Per suposat les primeres frases inoblidables que vaig recordar en veure la divertida fotografia varen ser del llibre “Cien años de soledad” 1967. L'aldea de Macondo, la saga familiar dels Buendia, el personatge Melquíades, de la germana que menjava terra, de l’àvia que endevinava l'avenir, i dels nombrosos parents amb noms iguals que mai distingien la felicitat i la demència. Segons les seves paraules, va voler deixar constància fantasiosa del món de la seva infantesa. Recordo altres obres, com: “Relato de un naúfrago” 1968, “La hojarasca” 1955, “La mala hora” 1962 entre altres, però la que realment em va captivar per la seva sensibilitat va ser “El amor en los tiempos del cólera” 1985. Aquesta novel·la és un cant a l'amor amb totes les seves paraules, és l’amor de les persones adultes, la  passió es perd però la intensitat i el romanticisme floreixen en cada mirada, en cada paraula i en cada refrec de la pell. Citaré dues frases que em van seduir: -Recuerda siempre que lo más importante de un matrimonio no es la felicidad sino la estabilidad -. I un altre quan li diu: - Lo único que me duele de morir, es que no sea de amor.

El 1982, li van concedir el Premi Nobel de Literatura.

Gabriel Garcia Márquez,  Colòmbia 6 de març de 1927, - Mèxic 17 d'abril de 2014, ens ha deixat una joia narrativa tan intensa i variada que serà difícil d'oblidar.  

Vídeo, fotografies exposició

Colita perquè sí!

Emi Sánchez