Exposició: Llapis i... acció! - Roser Capdevila dibuixa
Adreça: Palau Robert - Passeig de Gracia, 107 - Barcelona
Dates : 8 d'octubre 2013 - 27 d'abril 2014
________________________________________________________
Quants
records entranyables m'ha fet reviure aquesta exposició. Qui no coneix "Les Tres
Bessones", "La Bruixa avorrida" o, "La Girafa Palmira"? Qui no coneix a l'autora d'aquests magnífics contes Roser Capdevila i Valls?
 |
| Palau Robert |
El
Palau Robert, va ser construït entre els anys 1893 i 1903 com a residència privada de l'aristòcrata financer i polític català Marqués de Robert. Actualment és propietat de la
Generalitat de Catalunya i acull un centre cultural amb tres sales d'exposicions, un espai per concerts, un jardí obert al públic i també és
Centre d'informació de Catalunya.
En
aquesta ocasió, en una de les sales d'exposicions, es presenta una col·lecció
de contes, que ens permet conèixer la forma de ser d'una de les il·lustradores
més internacionals del país. Roser Capdevila va néixer a Barcelona el 23 de gener
de 1939. El dibuix ha sigut sempre una de les passions de la seva vida, però no
va ser fins al 1980, a l'edat de
quaranta anys, que inicia la seva
activitat com il·lustradora de llibres infantils, quedant finalista del Premi Apel·les Mestre amb el conte "La cosidora", l'any 1981.
Per
a ella la família és molt important i, des de petita, les escenes del dia a dia
li cridaven l'atenció i, el dibuix era la forma que tenia per expressar les vivències i situacions
quotidianes del seu voltant, les quals, al llarg dels anys les ha anat dibuixat en forma de diari personal, de fet diu que: dibuixant és la manera de comprendre el món en què viu, expressar-se i transformar-lo.
Fa
trenta anys de la primera edició del conte de Les tres Bessones (la seva
producció més coneguda) traduït a trenta-cinc llengües i, en sèrie d'animació s'ha pogut veure a
cent cinquanta països. Descriu un dels moments més importants de la seva vida:
el naixement de les seves tres filles bessones: la Teresa, l'Anna i l'Helena l'any 1969. Explica les vivències de la parella des de la notícia de l'embaràs, fins al primer aniversari de les nenes.
Roser
Capdevila, dona d'una fortalesa envejable, capaç de sobreviure a un part múltiple,
a un càncer i a un accident l'any 2005, li varen ser atorgades en el 2010, la Medalla d'Or al Mèrit de Belles Arts i la Medalla d'Honor del Parlament de
Catalunya.
L'any 2011 Roser Capdevila va fer donació de la seva obra a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
L'any 2011 Roser Capdevila va fer donació de la seva obra a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Personatge escollit
 |
| La Bruixa avorrida |
Un conte en particular, de la sèrie
La Bruixa Avorrida, amb el títol “La
Bruixa Avorrida és diverteix pel món”, ha sigut i, encara ho és (perquè de
vegades encara el fullegem plegades recordant uns bons moments) el que va deixar
més bon regust d'aquells dies d'infantesa. Amb aquest conte, néta i àvia viatjàvem
per París, Venècia i l'Àfrica acompanyades sempre per la Bruixa Avorrida i el
seu fidel mussol Ulls i, d'aquesta manera l'Andrea anava descobrint els
monuments emblemàtics de cada ciutat. Amb una fictícia escombra voladora com a
medi de transport, acompanyàvem a la Bruixa en les seves peripècies. La Torre
Eiffel, el Museu del Louvre, el Centre Pompidou, el Palau Ducal, la Plaça de
Sant Marc, el desert del Sàhara i, altres meravelles que jo adjuntava, varen ser
fons d'interès per a la meva petita Andrea. Potser d'aquí li bé la seva afició
per l'art i els viatges, en resum, el seu entusiasme per a conèixer el món com
ho feia el seu personatge preferit.
Al maig del 2011, vaig tenir la sort d'assistir
a una de les conferències que aquesta il·lustradora universal fa habitualment (va ser al col·legi de Farmacèutics i la
programava els Amics dels Museus de Catalunya) i, puc constatar que Roser
Capdevila, va captivar al públic per la seva afabilitat, per la seva senzillesa
extrema i pel seu somriure contagiós. Personalment, li vaig poder agrair els
bons moments que ens va fer i ens està fent passar i, des d'aquesta humil
entrada al meu blog, li vull tornar a donar les gràcies a ella i, a la
Generalitat de Catalunya per exposar aquesta entranyable mostra.
Emi Sánchez
Emi, et felicito!! És un dels escrits més entranyables que t'he llegit. L'estil és, al meu modest entendre, gairebé perfecte. Dónes informació, en poques paraules, plenament encertada de l'autora i de la seva obra. També és molt útil la referència que fas a l'espai que acull la mostra.
ResponderEliminarTenir entre nosaltres una persona com la Roser Capdevila és tot un honor. Els seus dibuixos són deliciosos, traspuen humanitat, intel·ligència i humor. Molt encertat el teu escrit que comparteixo totalment.
ResponderEliminarQuines estones tan bones hem passat pares, fills i néts amb els personatges d´aquesta gran i senzilla Roser Capdevila. El Palau Robert, cal visitar-lo. Gràcies.
ResponderEliminarAraceli